Poden uns objectes sense relació aparent explicar històries amb un profund sentit interior?
En la destrucció lògica, sorgeix una altra lògica, la de l’altre ordenament.
Diminutes històries de teatre d’objectes, aparentment sense sentits.

El Babar va escapar dels caçadors i va descobrir la civilització. Quan va retrobar els elefants amb el seu cotxe vermell i el seu vestit verd el van fer rei, rei dels elefants. L’Azziz també vol ser rei, rei de Mali. De moment cull en una vinya prop de Torrelles, no sap gaire ni català ni castellà, però riu molt i balla Derrick Carter.

Ella és dolenta. Ell tontot. Ella només vol jugar. Ell no entén. Ell es vol casar. Ella no. Així transcorre la història d’aquests dos personatges, que no saben que s’assemblen…. I tenen molt en comú.
Des de l’acrobàcia al terra, jugant amb verticals I ports, I finalitzant al màstil xinès, amb humor I complicitat amb el públic, aquests dos éssers arriben a explicar-nos la seva història.

A casa nostra, en un futur no molt llunyà, la Júlia i l’Ernest s’han decidit a formar una família. Per un reguitzell de contratemps hauran de fer-se càrrec del Ramonet ells tots sols. Serà en aquesta maternitat acabada d’estrenar on es produirà un accident terrible que capgirarà les seves vides.

Un dia una parella descobreix que el lavabo de casa seva, en realitat, és una porta a un món paral·lel on ells també són parella i que avui s’han intercanviat per accident. De seguida noten les petites diferències. Podran tornar cadascun d’ells amb la parella del món que li correspon en realitat?

En esclatar la Guerra Civil el Daniel, llibertari, va salvar del foc la imatge de la Mare de Déu dels Àngels. Al final del conflicte ell i la seva dona, l’Emília, fervorosa creient, es debaten entre vendre-la a un feixista o morir-se de gana. Quin futur espera la patrona del poble?

Quantes frases, tòpics, comentaris i altres punyetes per l’estil poden arribar a escoltar, aguantar i maleir les dones cada dia? “Homes? Quina mandra!” és un monòleg còmic, feminista i fresc per posar sobre la taula de manera reivindicativa i amb l’apoderament femení per bandera, que ja n’hi ha prou de masclismes, petits o grans!

Un dia corrent d’una dona jove i soltera que treballa envoltada d’homes. Potser masses… I ja comença a tenir mandra!